El còlic renal o nefrític és una de les urgències urològiques més comunes i també una de les més doloroses.
Es produeix quan un càlcul (pedra) format al ronyó obstrueix parcialment o totalment les vies urinàries que van del ronyó a la bufeta, impedint el pas normal de l’orina. Aquesta obstrucció genera un augment brusc de la pressió dins del sistema urinari, cosa que desencadena un dolor agut i intens, d’inici sobtat, que requereix atenció mèdica immediata.
Símptomes: com reconèixer un còlic renal
El símptoma principal és un dolor lumbar intens, que normalment apareix en un sol costat i pot irradiar cap a l’abdomen, l’engonal o els genitals. És un dolor que no millora amb el repòs i pot anar acompanyat de:
• Nàusees o vòmits
• Dificultat per orinar, necessitat urgent d’orinar o augment de la freqüència urinària
• Presència de sang a l’orina (hematúria)
• Suor freda i malestar general
En alguns casos també pot haver-hi febre superior als 38 °C, fet que indica una infecció associada i requereix atenció urgent.
Què fer davant d’un còlic renal
Davant d’un dolor amb aquestes característiques, el més important és anar ràpidament a un centre sanitari.
El diagnòstic acostuma a ser clínic: la història mèdica i l’exploració física permeten diagnosticar la majoria dels casos. L’anàlisi d’orina sol mostrar sang microscòpica.
La millor prova per confirmar el diagnòstic és la tomografia computada (TC), que permet visualitzar el càlcul i valorar-ne la mida i la localització.
L’ecografia (ECO) també ajuda, tot i que no sempre permet localitzar la pedra.
El tractament inicial es basa en:
Control del dolor
Amb antiinflamatoris o analgèsics més potents si cal.
Hidratar-se de manera abundant
Per afavorir l’expulsió espontània del càlcul (si és petit), sempre que el pacient no presenti dolor actiu. S’ha d’evitar la ingesta abundant de líquids quan el pacient presenta dolor.
Medicació alfabloquejant i corticoidea
En alguns casos, per facilitar l’expulsió de pedres situades a la part final de la via urinària.
Quan la pedra és massa gran, està impactada o hi ha infecció, pot caldre recórrer a procediments urgents com:
• Col·locació d’un catèter doble J
• Col·locació d’una nefrostomia percutània
I en un segon temps, un cop passada la fase aguda:
• Ureteroscòpia amb litotrípsia làser
• Cirurgia renal percutània
• Litotrípsia extracorpòria per ones de xoc (LEOC)
Prevenció: com evitar nous episodis
Un cop superat l’episodi agut, és fonamental estudiar la causa de la litiasi. Existeixen diferents tipus de càlculs (d’oxalat càlcic, àcid úric, estruvita, cistina, etc.), i el tractament preventiu dependrà de la seva composició. Les estratègies més recomanades inclouen:
• Beure almenys 2 – 2,5 litres d’aigua al dia per mantenir l’orina diluïda i reduir la cristal·lització
• Reduir el consum de sal, proteïnes animals i begudes ensucrades o refrescos de cola
• Evitar l’excés d’oxalats (espinacs, remolatxa, fruits secs) si hi ha predisposició
• Controlar el pes i mantenir una dieta equilibrada
• Realitzar un estudi metabòlic i analitzar el càlcul expulsat, si és possible, per poder fer recomanacions personalitzades
El còlic renal és una urgència urològica freqüent, dolorosa però tractable. Davant dels primers símptomes, és clau actuar amb rapidesa i consultar l’uròleg per evitar complicacions. A més, un cop diagnosticat, es poden prevenir recurrències mitjançant canvis en l’estil de vida, seguiment mèdic i control metabòlic.
Autor
