Sents coïssor en orinar, urgència constant o molèsties abdominals que es repeteixen cada poc temps?
Encara que són més freqüents en dones per raons anatòmiques i hormonals, també poden afectar els homes, sobretot a partir d’una certa edat. Aquestes infeccions poden alterar de manera significativa el benestar diari i, si no es tracten correctament, derivar en problemes més greus.
Què les provoca?
Les causes poden ser diverses, però sovint conflueixen diversos factors:
Anatomia femenina:
en les dones, la proximitat entre la uretra i la zona anal, juntament amb una uretra més curta, facilita l’entrada de bacteris.
Relacions sexuals:
poden afavorir el pas de gèrmens a la bufeta.
Canvis hormonals:
es produeixen durant l’embaràs o la menopausa i alteren l’ecosistema íntim alhora que redueixen les defenses naturals.
Higiene íntima:
sigui excessiva o inadequada. L’ús de productes irritants també contribueix a l’aparició d’infeccions urinàries.
Retenció d’orina:
habitual en alguns homes amb pròstata augmentada.
Alteracions del sistema immunitari:
malalties cròniques com la diabetis
Ús continuat d’antibiòtics:
modifiquen la flora protectora de les vies urinàries.
És important recordar que els gèrmens que provoquen les infeccions urinàries són bacteris intestinals de la mateixa pacient que, per diferents mecanismes, accedeixen a la via urinària i la infecten. Per això, les infeccions d’orina no es contagien de persona a persona, sinó que són infeccions per bacteris propis.
Com prevenir-les
La prevenció no sempre és senzilla, però sí possible si s’adopten certes pautes:
Beure suficient aigua:
una correcta hidratació diària és clau per mantenir netes les vies urinàries i dificultar el creixement bacterià.
Evitar l’estrenyiment:
una dieta rica en fruites i verdures afavorirà un bon trànsit intestinal.
Mantenir una higiene íntima correcta:
utilitzar productes respectuosos amb la mucosa i evitar la roba interior ajustada. L’excés de sabons íntims també pot afavorir les infeccions.
Orinar després de les relacions sexuals
no retenir l’orina durant molt de temps.
Cuidar la flora vaginal:
en dones menopàusiques, l’ús de tractaments locals amb estrògens tòpics pot reforçar la flora vaginal i disminuir la freqüència d’infeccions.
Evitar l’automedicació amb antibiòtics
que pot alterar l’equilibri bacterià.
Ús de probiòtics i immunoteràpia oral:
poden reforçar les defenses específiques del sistema urinari.
Tractament
El tractament dependrà de la causa i del perfil de cada pacient. En general, es basa en:
• Antibiòtics dirigits, després de cultiu d’orina.
• Profilaxi antibiòtica a dosis baixes, en casos seleccionats d’infeccions repetides i persistents.
• Probiòtics o immunoteràpia oral, per reforçar les defenses del sistema urinari.
• Tractaments hormonals locals, en dones menopàusiques.
• Exploració urològica personalitzada, quan hi ha sospita de causes anatòmiques o funcionals.
Quan acudir a l’uròleg?
Quan les infeccions urinàries es repeteixen, és fonamental fer una avaluació mèdica completa.
No totes les infeccions requereixen la mateixa estratègia, per això és important no automedicar-se i consultar amb un especialista en urologia per establir un abordatge eficaç, que permeti no només resoldre els episodis actuals, sinó també prevenir recurrències futures.
Autor
