Càncer de pròstata
Actualment, el càncer de pròstata s’ha convertit en el tumor més freqüent en els homes. En etapes inicials és completament asimptomàtic, d’aquí la importància que tots els homes es facin controls urològics preventius a partir dels 45-50 anys. Quan es diagnostica en fases primerenques, s’obté un índex de curació molt elevat.
La pròstata és una glàndula del sistema reproductor masculí que produeix part del líquid seminal. En aquesta malaltia, les cèl·lules de la pròstata comencen a créixer de manera descontrolada.
Símptomes
- El càncer de pròstata és asimptomàtic en les fases inicials. A mesura que avança, poden aparèixer símptomes com sang en el semen o en l’orina, dificultat progressiva per orinar o retenció urinària. En fases més avançades, pot provocar dolor a la part baixa de l’esquena, malucs o cuixes, o insuficiència renal.
Diagnòstic
Per diagnosticar el càncer de pròstata s’utilitzen les següents proves:
- Antigen prostàtic específic (PSA): el PSA és una proteïna produïda per la pròstata que es pot detectar mitjançant una anàlisi de sang senzilla, que no requereix estar en dejú. L’elevació dels seus nivells permet sospitar la malaltia i continuar el procés diagnòstic.
- Tacte rectal: exploració física en què el metge palpa la pròstata per detectar anomalies.
- Tests genètics en sang per definir el risc o l’agressivitat del càncer de pròstata.
- Ressonància magnètica multiparamètrica: molt útil en cas de sospita per PSA elevat i/o tacte rectal. Permet obtenir imatges molt precises de la pròstata i classificar el risc de càncer segons les lesions observades i la seva localització, per determinar si cal fer una biòpsia.
- Biòpsia prostàtica: sota anestèsia, s’extreuen diverses mostres de teixit prostàtic per a l’anàlisi microscòpica i diagnòstic anatomopatològic.
-
Radiologia mitjançant TC (tomografia computeritzada) per valorar l’extensió del càncer en tumors d’alt risc.
- Medicina nuclear mitjançant gammagrafia òssia per avaluar l’extensió del càncer en tumors d’alt risc, o realització d’un PET-PSMA, una prova de darrera generació que permet determinar l’extensió del càncer amb més eficàcia i precisió, especialment en tumors d’alt risc o recidives després d’un primer tractament.
Tractament
Les opcions de tractament depenen de la fase en què s’ha diagnosticat el càncer, de l’estat general del pacient, la seva edat i les seves preferències. Les principals alternatives inclouen:
- Vigilància activa: monitoratge periòdic del càncer en homes menors de 80-85 anys, sense realitzar tractament immediat. Recomanada només en casos de baix risc. Si el càncer progressa durant el seguiment, es proposarà un tractament curatiu.
- Teràpia focal: opció de tractament per a casos seleccionats amb lesions úniques, petites, ben localitzades i que no siguin d’alt risc que permet tractar només la lesió tumoral amb diferents tipus d’energia, preservant la resta de la pròstata, sense risc d’incontinència urinària ni disfunció erèctil.
- Cirurgia: prostatectomia radical per extirpar la pròstata i les vesícules seminals. Pot fer-se mitjançant cirurgia laparoscòpica o assistida per robot, amb taxes altes de curació i, en mans expertes, mínims riscos d’incontinència i impotència.
Font: European Association of Urology
- Radioteràpia: ús de radiació per eliminar cèl·lules canceroses. Inclou la braquiteràpia, que consisteix en la col·locació de llavors radioactives dins la pròstata, permetent administrar la radiació de forma més focalitzada i amb menys afectació dels teixits sans.
- Teràpia hormonal: ús de diferents fàrmacs que actuen en diversos punts per bloquejar les hormones masculines, alentint o detenint el creixement del càncer.
- Quimioteràpia: medicaments que destrueixen les cèl·lules canceroses, generalment utilitzats en fases avançades.
