Incontinència urinària
La incontinència urinària es defineix com qualsevol pèrdua involuntària o no desitjada d’orina.
És un problema mèdic relativament freqüent que pot afectar tant homes com dones. Tot i que el risc de desenvolupar incontinència augmenta amb l’edat, també pot aparèixer en persones joves. Les dones són més propenses que els homes a patir aquesta afecció.
Símptomes
Els símptomes de la incontinència urinària varien segons el tipus i la gravetat. Els principals tipus d'incontinència urinària inclouen:
- Incontinència urinària d’esforç: pèrdua d’orina en tossir, esternudar, riure, fer exercici físic o aixecar objectes pesants. Aquestes activitats incrementen la pressió sobre la bufeta, superant la capacitat de la uretra o de l’esfínter urinari per retenir l’orina.
- Incontinència urinària d’urgència: necessitat sobtada i intensa d’orinar, seguida de pèrdua involuntària d’orina. Això es produeix quan el múscul de la bufeta es contreu de manera involuntària, provocant la micció en moments inapropiats.
- Incontinència urinària mixta: combinació de símptomes d’incontinència d’esforç i d’urgència. Les persones amb aquest tipus experimenten tant la pèrdua d’orina associada a activitats que augmenten la pressió abdominal com la urgència miccional.
Diagnòstic
Per diagnosticar la incontinència urinària, el metge realitzarà una avaluació integral que pot incloure:
- Història clínica detallada: preguntes sobre la freqüència i les circumstàncies de la pèrdua d’orina, hàbits alimentaris i de beguda, antecedents mèdics i cirurgies prèvies.
- Exploració física: avaluació dels genitals i de l’abdomen per identificar possibles causes físiques de la incontinència.
- Proves addicionals: segons els resultats inicials, es poden fer anàlisis d’orina, estudis urodinàmics o ecografies per avaluar la funció de la bufeta i la uretra.
Tractament
Les opcions de tractament per a la incontinència urinària depenen del tipus i de la gravetat de l'afecció, així com del seu impacte en la qualitat de vida del pacient. Les estratègies terapèutiques inclouen:
Mesures d'autocura:
- Modificacions en l’estil de vida: ajustos en la ingesta de líquids, reducció del consum de cafeïna i alcohol, i control del pes corporal.
- Entrenament vesical: establiment d’horaris regulars per orinar i tècniques per retardar la micció, amb l’objectiu d’augmentar la capacitat de la bufeta i reduir la urgència.
- Fisioteràpia i exercicis del sòl pelvià: enfortiment dels músculs del sòl pelvià amb exercicis específics (exercicis de Kegel) per millorar el control urinari.
Cadira ACTIVE HIFEM
- La cadira ACTIVE HIFEM utilitza energia electromagnètica d’alta intensitat per enfortir els músculs del sòl pelvià. És una solució no invasiva, indolora i còmoda per tractar la incontinència urinària, millorar la qualitat de vida íntima i abordar altres patologies pèlviques en homes i dones.
- Cada sessió dura uns 28 minuts, quan la cadira ACTIVE genera l’equivalent a 11.000 contraccions musculars, com les dels exercicis de Kegel. Es fan almenys 8 sessions per aconseguir resultats òptims segons la malaltia i la gravetat. No requereix cirurgia, recuperació ni temps d’inactivitat: el pacient pot tornar a les activitats diàries immediatament.
Beneficis del tractament:
- Enforteix el sòl pèlvic i millora la seva funció.
- Redueix la incontinència urinària fins a un 75%.
- Millora la qualitat de vida sexual (anorgàsmia en dones i disfunció erèctil en homes).
- Tracta el dolor pèlvic crònic.
- Procediment ràpid i eficaç, amb un 95% de satisfacció del pacient.
Es pot aplicar en les situacions següents:
- Dones després del part o en menopausa.
- Pacients amb hiperlaxitud vaginal.
- Persones amb incontinència / dolor pèlvic que busquen millorar la seva qualitat de vida i benestar.
Els pacients solen notar resultats després de la segona sessió, que milloren amb el temps. Es recomana una sessió de manteniment mensual/quinzenal per conservar el to muscular del sòl pèlvic.
Tractament farmacològic:
- Antagonistes dels receptors muscarínics: medicaments que ajuden a controlar la incontinència d’urgència relaxant el múscul de la paret vesical i reduint les contraccions involuntàries.
- Mirabegró: fàrmac que relaxa el múscul de la bufeta, augmentant la seva capacitat i reduint la necessitat d’orinar amb freqüència.
- Estrògens locals: en dones postmenopàusiques, l’aplicació d’estrògens tòpics pot millorar la funció uretral i reduir els símptomes d’incontinència.
Intervencions quirúrgiques:
- Col·locació de cinta suburetral: procediment que consisteix a col·locar una malla sota la uretra per donar suport i prevenir la pèrdua d’orina durant activitats que augmenten la pressió abdominal.
- Injeccions de toxina botulínica: injeccions a la paret de la bufeta per reduir l’activitat muscular i controlar la incontinència d’urgència.
- Estimulació nerviosa: teràpies que modulen l’activitat nerviosa per millorar el control de la bufeta, com l’estimulació del nervi tibial o sacre.
És important parlar amb el metge sobre les opcions de tractament disponibles per determinar la més adequada segons les necessitats i circumstàncies individuals.
