Litiasi urinària (pedres als ronyons o vies urinàries)
La litiasi urinària, també coneguda com a urolitiasi, fa referència a la formació de càlculs o pedres al sistema urinari, que inclou els ronyons, urèters, bufeta i uretra.
Aquests càlculs són masses sòlides que es desenvolupen a partir de cristalls presents a l’orina. Poden variar de mida, des de diminuts com grans de sorra fins a tan grans que ocupen tota la cavitat renal. La formació de càlculs és una condició comuna que afecta aproximadament entre el 5% i el 10% de la població en algun moment de la seva vida. Existeix un component hereditari important.
Símptomes
Els símptomes de la litiasi urinària poden variar depenent de la ubicació i la mida del càlcul. Alguns càlculs poden no causar símptomes i ser descoberts de manera incidental, però quan apareixen, els símptomes més habituals inclouen:
- Dolor intens (còlic renal): dolor agut i intens a l’esquena o al costat, que pot irradiar cap a la part inferior de l’abdomen i l’engonal.
- Hematúria: presència de sang a l’orina, que pot fer que aquesta aparegui rosada, vermella o marró.
- Nàusees i vòmits: sovint acompanyen el dolor intens.
- Necessitat freqüent d’orinar: sensació constant de voler orinar, fins i tot si només s’eliminen petites quantitats.
- Febre i calfreds si hi ha una infecció concomitant.
És important destacar que la gravetat dels símptomes no sempre es correlaciona amb la mida del càlcul; fins i tot càlculs petits poden provocar dolor intens si obstrueixen el flux urinari.
Diagnòstic
El diagnòstic de la litiasi urinària implica una combinació d'avaluació clínica, proves de laboratori i estudis d'imatge:
- Història clínica i exploració física: avaluació dels símptomes, antecedents de càlculs i factors de risc.
- Anàlisi d’orina: per detectar sang, cristalls, infeccions o anomalies en la composició de l’orina.
- Anàlisi de sang: per avaluar la funció renal i detectar desequilibris metabòlics que puguin contribuir a la formació de càlculs.
- Radiologia: l’ecografia és una eina comunament utilitzada per visualitzar els càlculs al tracte urinari. A més, es poden realitzar radiografies del tracte urinari per localitzar els càlculs. Però, sens dubte, la tomografia computada (TC) sense contrast és la prova que proporciona imatges més detallades i és la més efectiva per identificar càlculs i la seva ubicació precisa. L’elecció de les proves d’imatge depèn de la situació clínica i de la disponibilitat dels equips.
Tractament
El maneig de la litiasi urinària depèn de la mida, ubicació i composició dels càlculs, així com de la presència de símptomes o complicacions:
- Tractament conservador: per a càlculs petits i no complicats, es pot optar per una observació vigilant, fomentant la ingesta abundant de líquids per facilitar l’expulsió espontània del càlcul. La teràpia mèdica expulsiva pot incloure medicaments per relaxar els músculs de l’urèter i facilitar el pas del càlcul.
- Litotrípsia extracorpòria per ones de xoc (LEOC): procediment no invasiu que utilitza ones de xoc per fragmentar els càlculs en fragments més petits que puguin ser eliminats amb l’orina. És adequada per a la majoria de pacients, però el seu èxit depèn de factors com la mida i la ubicació del càlcul.
Font: European Association of Urology
- Ureteroscòpia: procediment endoscòpic en el qual s’introdueix un ureteroscopi a través de la uretra i la bufeta fins a l’urèter o ronyó per visualitzar i tractar els càlculs. Aquests poden ser extrets directament o fragmentats utilitzant làser o altres eines. És una opció per a càlculs que no són adequats per a LEOC o que no s’han expulsat espontàniament.
Font: European Association of Urology
- Nefrolitotomia percutània (NLP): procediment quirúrgic mínimament invasiu que implica la creació d’una petita incisió a la pell per accedir directament al ronyó i extreure càlculs grans o complexos. Es considera quan altres modalitats no són efectives o apropiades.
Font: European Association of Urology
L’elecció del tractament ha de ser individualitzada, considerant les característiques específiques del càlcul i les circumstàncies del pacient.
Prevenció
Després del tractament d'un càlcul, és important implementar mesures per prevenir la formació de nous càlculs:
- Hidratació adequada: beure entre 2,5 i 3 litres de líquids al dia per diluir l’orina i reduir la concentració de substàncies formadores de càlculs.
- Dieta equilibrada: consumir una dieta rica en fruites, verdures i fibra, limitant la ingesta de sal i proteïnes animals. Assegurar-se d’una ingesta adequada de calci a través de la dieta, evitant suplements de calci sense supervisió mèdica.
