Prolapse genital
El prolapse genital, també conegut com a prolapse d’òrgans pelvians, és una afecció en què els òrgans pelvians, com l’úter, la bufeta o el recte, descendeixen de la seva posició normal i protrueixen cap a la vagina a causa de l’afebliment dels músculs i teixits del sòl pelvià.
Aquesta condició és més freqüent en dones i pot afectar de manera significativa la qualitat de vida.
Símptomes
Els símptomes del prolapse genital varien segons l'òrgan afectat i la gravetat del prolapse, i poden incloure:
- Sensació de pressió o pesadesa a la pelvis: sensació de bony o massa que sobresurt a través de l’obertura vaginal.
- Problemes urinaris: dificultat per iniciar la micció, sensació de buidatge incomplet de la bufeta, incontinència urinària o augment de la freqüència urinària.
- Problemes intestinals: dificultat per evacuar, restrenyiment o sensació d’evacuació incompleta.
- Disfunció sexual: dolor o incomoditat durant les relacions sexuals.
- Dolor lumbar: dolor a la part baixa de l’esquena.
Aquests símptomes poden empitjorar quan està dreta durant períodes prolongats o en fer activitats físiques intenses, i solen millorar en estirar-se.
Diagnòstic
El diagnòstic del prolapse genital implica una avaluació clínica detallada que inclou:
Història clínica:
- Recollida d’informació sobre els símptomes, la seva durada i factors desencadenants.
- Antecedents obstètrics, quirúrgics i mèdics rellevants.
Examen físic:
- Avaluació ginecològica per determinar el grau i el tipus de prolapse.
- Valoració de la funció dels músculs del sòl pelvià.
Proves complementàries:
- Estudis urodinàmics si hi ha símptomes urinaris significatius.
- Ecografia o ressonància magnètica per avaluar l’anatomia pelviana en casos complexos.
Tractament
Les opcions de tractament per al prolapse genital depenen de la gravetat dels símptomes, el tipus de prolapse i les preferències de la pacient. Les estratègies terapèutiques inclouen:
Tractaments conservadors:
- Exercicis del sòl pelvià: enfortiment dels músculs pelvians mitjançant exercicis específics, coneguts com a exercicis de Kegel, per millorar el suport dels òrgans pelvians.
- Pessaris vaginals: dispositius de silicona que s’insereixen a la vagina per sostenir els òrgans prolapsats i alleujar els símptomes.
Tractaments quirúrgics:
- Reparació vaginal o abdominal: procediments quirúrgics per restaurar la posició normal dels òrgans pelvians i reforçar els teixits de suport.
- Colposuspensió de Burch: tècnica quirúrgica que eleva i fixa el coll de la bufeta per tractar el prolapse i la incontinència urinària d’esforç.
- Colposacropexia laparoscòpica o robòtica: tècnica quirúrgica menys invasiva que consisteix en la fixació amb malla al sacre de la cúpula vaginal en dones a les quals se’ls ha extirpat l’úter.
La tria del tractament ha de ser individualitzada, considerant la gravetat del prolapse, els símptomes, l’edat, l’estat de salut general i les preferències de la pacient.
