Trastorns del sòl pelvià
Els trastorns del sòl pelvià fan referència a un conjunt d’afeccions que resulten de l’afebliment o la disfunció dels músculs i teixits que sostenen els òrgans pelvians, incloent-hi la bufeta, l’úter, el recte i la uretra.
Aquest afebliment pot provocar problemes com la incontinència urinària, el prolapse d’òrgans pelvians i disfuncions sexuals.
Símptomes
Els símptomes varien segons el tipus i la gravetat del trastorn, i inclouen:
- Incontinència urinària: pèrdua involuntària d’orina en tossir, esternudar, riure o fer activitats físiques.
- Sensació de pressió o pesadesa pelviana: sensació de bony o massa a la vagina, indicant un possible prolapse d’òrgans pelvians.
- Dolor o incomoditat durant les relacions sexuals.
- Dificultat per buidar completament la bufeta o l’intestí.
- Dolor lumbar sense causa aparent.
Diagnòstic
L'avaluació dels trastorns del sòl pelvià inclou:
Història clínica detallada:
- Recollida d’informació sobre símptomes, antecedents mèdics, cirurgies prèvies i factors de risc.
Examen físic:
- Avaluació de la força i el to dels músculs del sòl pelvià.
- Exploració ginecològica o rectal per detectar prolapses o altres anomalies.
Proves complementàries:
- Estudis urodinàmics: per avaluar la funció de la bufeta i la uretra.
- Imatges diagnòstiques: ecografies o ressonàncies magnètiques per visualitzar l’anatomia pelviana.
Tractament
Les opcions terapèutiques depenen del tipus i la gravetat del trastorn, així com de les necessitats i preferències del pacient. Inclouen:
Teràpies conservadores:
- Exercicis del sòl pelvià: també coneguts com a exercicis de Kegel, enforteixen els músculs pelvians i milloren el control urinari.
- Biofeedback: tècnica que utilitza dispositius per proporcionar retroalimentació sobre l’activitat muscular, ajudant el pacient a millorar el control dels músculs pelvians.
- Pessaris vaginals: dispositius que s’insereixen a la vagina per donar suport als òrgans pelvians prolapsats.
Tractaments farmacològics:
- Medicaments anticolinèrgics o agonistes beta-3 adrenèrgics: utilitzats per tractar la bufeta hiperactiva i reduir episodis d’incontinència urinària d’urgència.
- Estrògens tòpics: en dones postmenopàusiques, poden millorar la salut dels teixits vaginals i uretrals.
Intervencions quirúrgiques:
- Implant de cingla suburetral: procediment estàndard per a la incontinència urinària d’esforç en dones, que dona suport a la uretra.
- Colposuspensió de Burch: cirurgia que eleva i fixa el coll de la bufeta per tractar la incontinència urinària d’esforç.
- Reparació de prolapse d’òrgans pelvians: procediments per restaurar la posició normal dels òrgans prolapsats.
Prevenció
Per reduir el risc de desenvolupar trastorns del sòl pelvià, es recomana:
- Fer exercicis del sòl pelvià de manera regular per prevenir o retardar l’aparició de símptomes.
- Mantenir un pes saludable per reduir la pressió sobre el sòl pelvià.
- Evitar el restrenyiment: dieta rica en fibra i bona ingesta de líquids per prevenir esforços excessius en la defecació.
- Evitar aixecar objectes pesants: si cal, utilitzar tècniques adequades per minimitzar la pressió sobre el sòl pelvià.
- Controlar la tos crònica: tractar afeccions respiratòries que provoquin tos persistent per reduir la pressió repetitiva sobre el sòl pelvià.
Adoptar aquestes mesures pot ajudar a mantenir la integritat i la funció del sòl pelvià, millorant la qualitat de vida.
