Pedres al ronyó: un problema que s'incrementa amb la calor
La formació de pedres al ronyó o litiasi urinària afecta el 10% de la població i és, actualment, el tercer motiu de consulta a Urologia.
Aquesta patologia, també coneguda com a càlculs renals, es produeix quan hi ha una acumulació de calci, altres minerals o sals al ronyó o a la via urinària. Un apilament que s’origina quan perdem líquids del cos. A l’estiu suem més i els casos de litiasi urinària arriben a augmentar fins a un 40%, per la qual cosa els experts recomanen hidratació.
“Cal beure aigua abundant, però també un altre tipus de líquids, com sopes, infusions o sucs. La prevenció a través de la hidratació és el més important, i no només a l’estiu, encara que per motius obvis relacionats amb la temperatura, aquesta problemàtica sigui més habitual en època estival”
explica a Medicina Responsable el doctor Salvador Esquena, director d’UROCAT i Cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Universitari General de Catalunya.
Les pedres al ronyó varien de mida. Poden tenir des de la mida d’un gra de sorra fins a una pedra de proporcions considerables. Pel que fa a la seva evacuació, es poden expulsar del cos de manera natural a través de l’orina.
«Per això s’aconsella una ingesta abundant d’aigua», afegeix el doctor Esquena. Un remei que no és suficient quan es queden al ronyó o es desplacen pel tracte urinari i s’hi queden encallades. «En aquest cas, bloquegen les vies urinàries i causen el dolorós còlic nefrític. La manifestació simptomàtica més freqüent és un dolor brusc, sobtat i intens», subratlla l’uròleg.
Així i tot, els càlculs renals no sempre es detecten quan s’ha manifestat la molèstia, es poden trobar de manera casual mitjançant proves radiològiques o a partir d’una sèpsia urinària, que és una infecció que causa dolor, malestar general i febre.
Pel que fa al tractament, els especialistes trien un o altre depenent de la mida, la localització i la composició de les pedres. Així, si són petites s’indica beure molts líquids i portar una dieta equilibrada, limitant l’ús de sal i la ingesta de carns riques en proteïnes.
