Càncer de bufeta
S’origina quan les cèl·lules de la bufeta urinària comencen a créixer de manera descontrolada, formant un tumor maligne.
És un dels càncers urològics més comuns i el quart càncer més freqüent al món. Afecta amb més freqüència els homes que les dones. El principal factor de risc és el tabaquisme. També s’ha demostrat relació amb l’exposició a certes substàncies químiques industrials.
Símptomes
Els símptomes més comuns del càncer de bufeta inclouen:
- Hematúria (sang a l’orina): és el símptoma més freqüent i pot ser visible (macrohematuria) o detectar-se només mitjançant una anàlisi d’orina (microhematuria).
- Disúria: dolor o dificultat en orinar.
- Augment de la freqüència urinària: necessitat d’orinar amb més freqüència del que és habitual, sobretot si apareix de forma ràpida i progressiva.
- Urgència urinària: sensació de necessitat urgent d’orinar.
Aquests símptomes són inespecífics i poden indicar altres afeccions urològiques, per la qual cosa és important consultar un uròleg per a un diagnòstic precís.
Diagnòstic
Per diagnosticar el càncer de bufeta, s'utilitzen les següents proves:
- Sediment d’orina i citologies urinàries: per detectar la presència de sang o cèl·lules canceroses en l’orina.
- Ecografia: prova principal de cribratge inicial del càncer de bufeta i que permet el diagnòstic de la majoria de tumors.
- Cistoscòpia: procediment en què s’insereix un tub prim amb una càmera (cistoscopi) a través de la uretra per visualitzar l’interior de la bufeta. És útil tant per al diagnòstic com per al seguiment dels tumors ja tractats.
Font: European Association of Urology
- Biòpsia: durant la cistoscòpia, es pot extreure una mostra de teixit per a la seva anàlisi microscòpica i anatomopatològica.
- Radiologia: proves com la tomografia computada (TC) o la ressonància magnètica (RM) per avaluar l’extensió del tumor.
Tractament
Les opcions de tractament depenen de l'estadi i el grau del càncer, així com de l'estat general del pacient. Les principals alternatives inclouen:
- Resecció transuretral de la bufeta (RTUB): procediment quirúrgic per eliminar tumors superficials de la bufeta.
Font: European Association of Urology
- Immunoteràpia o quimioteràpia intravesical: un cop extirpat el tumor per cirurgia, es poden administrar medicaments directament dins la bufeta per prevenir recurrències i l’aparició de nous tumors més agressius en el futur. Es poden utilitzar fàrmacs quimioteràpics com la Mitomicina C per a tumors de baix risc, o el bacil de Calmette-Guérin (BCG), que és el tractament de referència en el càncer de bufeta no múscul-invasiu d’alt risc, ja que estimula el sistema immunitari per prevenir el recreixement de les cèl·lules canceroses.
- Cistectomia radical: cirurgia radical per extirpar tota la bufeta, indicada en casos de tumors que afectin la capa muscular de la bufeta o més avançats.
Font: European Association of Urology
Font: European Association of Urology
- Quimioteràpia sistèmica: ús de medicaments per destruir cèl·lules canceroses a tot el cos, especialment si el càncer s’ha disseminat.
- Radioteràpia: ús de radiacions per eliminar cèl·lules canceroses, sovint en combinació amb altres tractaments.
