Càncer de testicle
El càncer de testicle és una neoplàsia maligna que s’origina als testicles, les glàndules reproductores masculines responsables de produir esperma i testosterona.
Tot i que representa aproximadament el 5% dels tumors urològics, és el càncer més comú en homes joves, especialment entre els 15 i 35 anys. Hi ha dos tipus principals:
- Tumors de cèl·lules germinals (TGCT): representen la majoria dels casos i se subdivideixen en seminomes i no seminomes.
- Tumors dels cordons sexuals/estromals: són menys freqüents i inclouen tumors de cèl·lules de Leydig i de Sertoli.
Símptomes
Els símptomes més comuns del càncer de testicle inclouen:
- Massa o inflamació testicular: presència d’un bony indolor o augment de la mida del testicle. Sol ser el motiu més habitual de consulta a l’uròleg.
- Dolor o molèsties testiculars o escrotals: sensació de pesadesa o dolor sord a l’escrot o a la part baixa de l’abdomen.
- Canvis en la consistència del testicle: sensació de fermesa o duresa inusual.
- Símptomes sistèmics: en casos avançats, poden aparèixer dolor lumbar, dificultat per respirar (disnea) o ginecomàstia.
És important destacar que no tots els bonys o canvis al testicle són cancerosos, però qualsevol anomalia ha de ser avaluada per un uròleg.
Diagnòstic
El procés diagnòstic del càncer de testicle inclou:
- Exploració física: palpació dels testicles i de l’abdomen per detectar masses o anomalies.
- Ecografia escrotal: prova d’imatge amb ultrasons per visualitzar l’interior de l’escrot i diferenciar entre masses sòlides i quístiques.
- Anàlisi de marcadors tumorals sèrics: detecció de substàncies a la sang que poden estar elevades en presència de càncer testicular, com l’alfa-fetoproteïna (AFP), la gonadotropina coriònica humana (β-hCG) i la deshidrogenasa làctica (LDH).
- Orquiectomia inguinal radical: procediment quirúrgic per extirpar el testicle afectat i confirmar el diagnòstic mitjançant anàlisi histopatològica.
- Estudis d’imatge addicionals: tomografia computada (TC) de tòrax, abdomen i pelvis per avaluar una possible disseminació del càncer.
Tractament
Les opcions de tractament depenen de la fase en què s'ha diagnosticat el càncer, de l'estat general del pacient, la seva edat i les seves preferències. Les principals alternatives inclouen:
- Cirurgia: l’orquiectomia inguinal radical és el tractament principal en la majoria dels casos.
- Radioteràpia: utilitzada principalment en seminomes en estadis inicials o per tractar metàstasis en ganglis limfàtics retroperitoneals.
- Quimioteràpia: indicada en tumors no seminomes, malaltia metastàtica o en cas d’elevació persistent dels marcadors tumorals després de la cirurgia.
- Vigilància activa: en certs casos de baix risc, es pot optar per un seguiment estricte sense tractament immediat.
Prevenció
No existeixen mesures específiques per prevenir el càncer de testicle, però la detecció precoç millora significativament el pronòstic. Es recomana:
- Autoexploració testicular regular: palpacions mensuals per identificar canvis o masses.
- Consulta mèdica davant qualsevol anomalia: buscar atenció mèdica immediata si es detecta alguna irregularitat.
- Coneixement dels factors de risc: els antecedents de criptorquídia, antecedents familiars de càncer testicular o haver tingut càncer a l’altre testicle augmenten el risc.
El càncer de testicle és altament tractable, especialment quan es detecta en fases inicials. La majoria dels pacients aconsegueixen una curació completa amb el tractament adequat.
