Hiperplàsia Benigna de Pròstata (HBP)
És una afecció comuna en homes més grans de 45-50 anys, caracteritzada pel creixement no cancerigen de la pròstata.
Aquest augment de mida pot comprimir la uretra i afectar el flux normal de l’orina, provocant símptomes urinaris molestos. Tot i que no és un càncer ni augmenta el risc de patir-ne, pot afectar significativament la qualitat de vida.
Font: European Association of Urology
Símptomes
La HBP pot provocar diversos símptomes urinaris, que varien en intensitat i es classifiquen en tres categories principals:
Símptomes d'emmagatzematge:
- Necessitat freqüent d’orinar, especialment a la nit.
- Urgència urinària, amb dificultat per ajornar la micció.
- Incontinència urinària ocasional.
Símptomes d'evacuació:
- Raig d’orina dèbil o intermitent.
- Esforç per orinar.
- Sensació de buidatge incomplet de la bufeta.
Símptomes postmiccionals:
- Degoteig després d’orinar.
- Sensació de no haver acabat d’orinar completament.
Aquests símptomes poden deure’s a la HBP, però també poden estar relacionats amb altres afeccions urològiques.
Diagnòstic
Per diagnosticar la HBP, l'uròleg pot dur a terme les següents avaluacions:
- Història clínica i exploració física: inclou un tacte rectal per avaluar la mida i la consistència de la pròstata.
- Anàlisi d’orina i sang: per descartar infeccions o malalties associades i mesurar l’Antigen Prostàtic Específic (PSA).
- Urofluxometria: mesura la velocitat i la força del flux urinari.
- Ecografia prostàtica: permet avaluar el volum prostàtic i detectar possibles complicacions.
- Estudi urodinàmic: s’utilitza en casos amb símptomes greus, quan se sospita una disfunció vesical o abans d’una cirurgia per assegurar que tractem la causa obstructiva.
Font: European Association of Urology
- Cistoscòpia: procediment en què s’insereix un tub prim amb una càmera (cistoscopi) a través de la uretra per visualitzar el conducte, la pròstata i l’interior de la bufeta. És útil per conèixer el creixement, la disposició i el grau d’obstrucció de la pròstata.
Font: European Association of Urology
Tractament
L’elecció del tractament depèn de la gravetat dels símptomes i de l’impacte en la qualitat de vida del pacient.
- Vigilància activa: si els símptomes són lleus, es pot recomanar només un seguiment periòdic sense tractament immediat.
- Medicaments:
- Alfa-bloquejants: relaxen la musculatura prostàtica i la de l’entorn per millorar el flux urinari.
- Inhibidors de la 5-alfa-reductasa: redueixen la mida de la pròstata a llarg termini.
- Antagonistes muscarínics i inhibidors de la fosfodiesterasa tipus 5: ajuden en casos específics amb símptomes mixtos.
- Cirurgia:
- Teràpia amb vapor d’aigua (Rezum): en pròstates petites però obstructives, per a pacients que volen preservar l’ejaculació.
-
- Resecció transuretral de pròstata (RTUP): procediment estàndard per a pròstates de mida mitjana.
- Enucleació amb làser (HoLEP): alternativa moderna, poc invasiva, d’alta precisió, amb menor risc de sagnat i retirada precoç de la sonda.
-
- Prostatectomia laparoscòpica o robòtica: actualment excepcional, reservada per a pròstates de mida molt gran.
